CONTES I RELATS

deixem-nos d’explicacions.
és el que tots enyorem

L'amor es pot presentar
de manera molt diversa

i agafades les mans
començeu un llarg camí.

Si les coses es compliquen
només teniu que pensar
en la primera vegada
que us vareu agafar la ma.

M. N. Prats

M. N. Prats

Vivir, vida, palabras estas vacias si no hay amor.
Mi vida estoy pensando en ti; mi vida eres tú .
Sin ti no vivo y tambien tengo derecho a vivir.
Te necesito al igual que las plantas necesitan
el sol y el agua.
Igual que los barcos necesitan el mar.
Igual que las estrellas necesitan el cielo.
Tantas cosas necesitan de otras para vivir...
Yo te necesito a ti, porque si no te tengo
el derecho a vivir cobra otro significado para mi
y no merece la pena estar vivo.

M. N. Prats

ellos pueden ver el mundo desde arriba

i sempre retorna a la meva veu.

M. N. Prats

Oh! quins temps aquells... Pels matins jo sempre amb presses i la meva filla romancejant.
Jo li tenia preparada la roba als peus del llit, a l'hivern millor pantaló, però ella, sempre volia faldilles i rondinava i rondinava i no s’acabava de vestir mai.
Sempre arribava tard a l’escola per culpa de la dèria de les faldilles.
Un dia jo tenia més pressa que de costum, era especialment important que no arribés tard on anava (tenia una entrevista de treball) i encara que el matí m’havia semblat molt fred perquè els vidres de casa ploraven d’allò més, vaig cedir a la seva demanda i li vaig posar la faldilla.
En sortir al carrer el fred se li va clavar a les cuixes com ganivets esmolats i amb una exclamació que es va sentir de lluny i va fer girar uns que passaven a prop, va córrer cames ajudeu-me cap a dins del portal fregant-se les cuixes que li havien quedat ben vermelles pel fred.
Vam pujar corrent cap a casa a canviar la faldilla pel pantaló i ho va fer tan de pressa que vam arribar a temps totes dues, ella a l’escola i jo a l’entrevista.
Per cert, em van agafar i la nena a l'hivern ja no va tornar a demanar posar-se faldilla mai més. Encara ara quan ho recordem es frega les cuixes i diu: Quin fred!
M. N. Prats

La meva vida, per sort, sempre ha estat envoltada de canalla
malgrat, que sóc filla única.
La canalla m’omple de joia.

El silenci és ensordidor, la casa em cau a sobre, fa mala olor.
Surto al carrer, un carrer que em sembla brut i fosc.
Em quedo immòbil i em miro aquell personatge que tot just m’arriba a mitja cama.
Emocionat per haver trobat un amagatall darrera del meu cos adolorit, em somriu, em mira amb careta de trapella, una careta que em fa recordar la meva filla quan era petita i en portava alguna de cap, li torno el somriure i li remeno els cabells.
Surt corrent de darrere meu cap a una paret i crida... - Salvat! A la vegada que es tomba, em mira i em dedica el més gran dels somriures.
Li faig adéu amb la ma i continuo el meu camí.
El carrer ja no em sembla tan brut ni tan fosc.
Per primer cop desde fa molt temps alço els ulls i miro a la gent que passa a prop meu, en veure’m com els miro em somriuen i alguns fins hi tot em saluden.
És estranya aquesta sensació, el meu cor batega amb força i el meu semblant es torna menys esquerp.
Començo a sentir-me molt millor, sense adonar-me’n els meus peus m’han tornat a casa.
A l‘entrar torno a sentir aquella olor, obro les finestres, deixo entrar el Sol i amb ell les rialles de la canalla jugant a la plaça. Ja no em sento tan sol, potser només calia deixar entrar el Sol.
M. N. Prats

¿Que entendemos por derecho a la vida?

Lo que para unos es importante,
para otros es liviano
y el derecho a vivir cobra el mismo significado
que el derecho a morir.

M.N.Prats

L’Adroc és un drac de color blau que viu feliç a la seva cova d’una muntanya a prop del poble de Pallejà.
A les nits, l’Adroc surt del seu cau i vola cel amunt. Vola i vola, cada cop més alt, vol tocar els estels, però els estels estan molt lluny i quan despunta el dia desapareixen i l’Adroc se’n torna al seu cau cansat i decebut, però amb la il•lusió de tornar a provar-ho l’endemà quan es torni a fer fosc.
I així, nit rere nit, l’Adroc torna a enlairar-se i cada cop puja més alt, però mai aconsegueix arribar a tocar els estels.
Una nit, quan va sortir del seu cau, els estels brillaven més que de costum, però l’Adroc estava molt cansat, es sentia molt sol i va decidir no anar a cercar-los.
Es va quedar assegut davant de l’entrada de la cova mirant l’aigua del riu Llobregat que passa per sota del seu cau. De sobte va notar un vent molt fort i una oloreta molt agradable. Aquesta oloreta ja l’havia sentit abans però no la sabia reconèixer. Tot mirant l’aigua va veure-hi reflectida una ombra molt gran.
- Què deu ser això? Es va preguntar una mica emporuguit i a la vegada encuriosit. Va mirar cap amunt i va veure quelcom que el va deixar bocabadat i meravellat a l’hora. L’ombra l’igual que el vent la feia la Daina, una dragona de color lila preciosa.
La Daina li va explicar que vivia en una cova del poble veí de Corbera i que cada nit sortia a veure’l com s’enlairava cel amunt i l’anava seguint fins que el perdia de vista i s’esperava fins que el tornava a veure baixar, però aquella nit no l’havia vist enlairar-se es va preocupar molt, per això va decidir anar a fer-li una visita.
Llavors l’Adroc es va adonar que no estava sol, que aquella oloreta tan agradable la feia la Daina i va recordar que en alguna ocasió ja li havia semblat que algú l’observava.
L’Adroc que mai havia vist cap drac com ell, es sentia molt feliç i va convidar a la Daina a que volés al seu costat per anar a cercar els estels.
Ella va acceptar i cada dia quan es fa fosc i els estels omplen el cel de llumetes, l’Adroc i la Daina s’enlairen cel amunt batent les seves ales amb força per arribar més i més alt.
Els estels són molt lluny i a dia d’avui encara no han aconseguit arribar-hi, però no perden l’esperança de que junts algun dia... Ho podran aconseguir.
                                                                                                                                           M. N. Prats

Un petó noto a la galta seguit de dolces paraules

- Si Amor meu he dormit bé. - I tu?
- Si, també he dormir bé, però no vull fer-ho. No vull dormir perquè tinc por que al despertar no siguis al meu costat.
- Fa 32 anys que soc al teu costat quan et despertes.
- I fa 32 anys que tinc por de dormir vida meva.

                                                                                                                                               M. N. Prats

Seguimos avanzando, sin mirar atrás, porqué atrás quedó el pasado y nos espera el futuro para recorrer juntos por fin... Nuestro camino!

                                                                                                                                           M. N. Prats