“EL MAJOR 9”
La Rosa va sortir de casa embolicada amb aquell mocador negre que li havia regalat la seva mare al complir els 18 anys i que li donava un aspecte de senyora de casa bona.
La primavera es presentava humida i freda, l’hivern havia estat llarg. Era un d’aquells matins que quan treus el nas al portal et penedeixes d’haver-te llevat.
Es va encaminar a bon pas cap a la part cèntrica del poble, havia de fer uns encàrrecs i tenia pressa.
El vent li remenava els cabells i li feia plorar els ulls. A mig camí es va posar a ploure i no duia paraigua. Estava al costat d’un bar, el Major 9, i va decidir aixoplugar-se allí.
Al entrar va notar la calidesa i serenor d’aquell lloc, no hi havia estat mai i li va agradar aquella sensació.
A la taula del seu davant, assegut d’esquena a ella, un home llegia versos en veu baixa a una nena que se’l mirava embadalida.
Va mirar cap al carrer i a través dels vidres va veure que havia deixat de ploure. Va demanar el compte, va pagar i a l’alçar-se per marxar va sentir que la nena deia: –Mira avi, la senyora de la foto del llibre.
Amb un somriure discret va saludar i va seguir el seu pas embolicada amb aquell mocador negre que li havia regalat la seva mare al complir els 18 anys i que li donava un aspecte de senyora de casa bona.
M. N. Prats
L’Elisenda ha agafat una maleta i ha posat a dins allò que la fa sentir tan buida i li produeix tanta tristor, però ha de complir la seva promesa.
S’ha arreglat com sempre havia fet: Polida, de vint-i-un botó, amb el cabell impecable i les sabates de tacó.
Amb el cor encongit ha anat a l’estació i ha comprar un bitllet, bitllet cap a un lloc concret.
Fa 7 anys que s’havien conegut en aquell tren, tornant d’aquell lloc.
Ella, 25 anys, preciosa, elegant com cap, de maneres refinades i conversa eloqüent. Ell un Home 16 anys més gran que ella. La seva parla dolça i aspecte reposat la van enlluernar. No era guapo ni ben plantat, però a ella poc l‘importava, perquè tot el que tenia de lleig i torçat, ho compensava amb la seva intel•ligència i bones maneres. Tractava a la Elisenda com a una reina, això era ella per a ell, una reina, la reina del seu cor. Així li havia fet saber als 15 dies de conèixer-la quan encara no s’havien vist més de dos cops.
6 anys vivint una historia d’amor i felicitat com mai ningú n’ha viscut cap d’igual.
L’últim any junts: Posar coses en ordre, signar papers davant de Notari, consells i més consells, papers i més papers. No volia que mai li faltés de res a la seva reina. I quan ja estava tot lligat i ben lligat...
Avui l’Elisenda s’ha arreglat com sols ella sap fer (de la manera que li agradava a ell) i ha agafat de nou aquell tren. Un cop a lloc, caminarà per la via fins al mig del pont on es van fer el primer petó aquell dia. Obrirà la maleta escamparà les cendres del seu gran Amor i li desitjarà bon viatge amb un: “a reveure tresor”.
ENSURT
Un soroll em desperta, semblen passes... El cor se m‘accelera.
La gosseta no borda, ho dec haver somiat.
No, calla... Sobre les pedres algú camina...
Aixeco la persiana neguitosa i la pluja em dona la resposta.
COSAS ENCONTRADAS
Cuando llegó la noche estaba dormido y se perdió el crepúsculo. Cuando llegó el día hacía horas que estaba trabajando y se perdió el amanecer. Siempre se perdía algo, pero no le importaba; su corazón estaba repleto de cosas encontradas