EL SÒL PÈLVIC és una zona del cos de màxima importància, és l'encarregada de donar sosten a les visceres abdominals i pèlviques (vegiga, úter...) i permeten el bon funcionament d’aquests òrgans .
Quan unes visceres entren en disfunció, les altres es veuen influenciades ja que es troben en el mateix espai i treballen a partir de músculs comuns, per això freqüentment s‘ajunten diversos problemes: Urologia, prepart, pospart, urologia masculina, sexologia i coloproptologia.
Un exemple en quant a UROLOGIA tant per a homes com per a dones.
Els signes més freqüents “que no per això s’han d’admetre com a normals” son:
- Pèrdues lleus d’orina amb els esforços: saltar, córrer, esternudar, riure, tossir...
- Infeccions d’orina de repetició.
- Sensació de pes al baix ventre.
- Desens de la “vegiga” i en el cas de les dones, també “d’úter”.
Hi ha solució! I la solució és:
Fer gimnàstica per reforçar el sòl pèlvic.
http://www.elsuelopelvico.com/ Trobareu la resposta al vostre problema!
No us deixeu seduir per l’anunci de la Concha Velasco. Parlo en nom de les dones: Ja hem portat prou anys compreses i tampons per causa de la regla, no ens resignem a portar-ne també per les pèrdues d’orina.
Fem gimnàstica, “no qualsevol gimnàstica” una d’específica per reforçar el sòl pèlvic!
I recordem, també els passa als homes.
M. N. Prats
UN ARTICLE
Read User's Comments(0)
GINESTA
Ginesta groga, olorosa
que anuncies la calor
i omples el meu cor de joia
amb la teva bona olor.
Quan et miro et veig formosa
i quan t’oloro em fas tornar
aquells records de la infància
quan anava a passejar
per la muntanya amb els pares
i un pom me’n feien portar.
L’agafava fort, amb les meves dues mans .
A la iaia li portava perquè el pogués olorar
i quan el seu nas s’omplia amb tot el teu perfum
la seva cara semblava que se li omplia de llum.
L’emoció que l’embargava sempre la feia plorar,
era de felicitat i això ens ha d’alegrar.
Ara quan bé el bon temps
i penso que amb ell véns tu,
vaig corrent a la muntanya.
Ja no n’agafo cap pom,
ja no tic a qui portar-li,
però visc del seu record.
ABRAZOS
expresando sentimientos,
porque no todos comprenden
lo que siento en mis adentros.
Si los abrazos son fuertes…
Malas interpretaciones.
Si son flojos, se miran con malos ojos.
No sé cómo deben ser,
si un abrazo es solo eso.
De amor o de respeto,
de cariño o de deseo.
Un abrazo debe ser
cómo lo siente su dueño.
M. N. Prats
CARTA A LA MEVA AMIGA MARIA
Benvolguda Maria, Quines coses passen a la vida, la que t’he d’explicar, mai hagués pensat que em passaria a mi, a la meva edat. Tot un embolic!
Com bé saps, els meus fills, (i dic meus fills referint-me també a la meva jove) fa temps que van instal•lar-se a França, i com bé saps, em fan visites sovint i jo a ells, però des de fa cosa d’un any, com també saps perquè t’ho explico tot, “per això ets la meva millor amiga”, les visites per part seva es van distanciant cada cop més i son més curtes.
- Mama, la feina- diuen.
Ja saps que jo no acabava de creure-ho perquè veia, que alguna cosa, no era al seu a lloc.
En fi Maria, que es separen...
El Llorenç vol tornar a Calella, a casa, a viure amb mi. La Pepa es queda a França amb no se quina amiga què diu que té i que li ha buscat feina a un geriàtric.
Però aquest no és el cas, el cas és, què, com bé saps, jo tinc en Robert i esperava la propera visita dels meus fills per presentar-los-hi i abocar de passada, que viuríem junts, a Calella, a casa.
Jo que ja m’havia plantejat la vida amb en Robert, i ara... Quin mal de cap tant gros!
Res Maria, com pots veure, a totes les edats l’amor pot ser un mal de cap.
Parla amb el Paco i digues-ho aviat a la Mariona, que no et passi com a mi.
Ens veiem demà a la sortida de missa.
Una abraçada d’ós de la teva amoïnada amiga
Montserrat
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)