La mateixa tarda de la tragèdia de Castelldefels, un bon amic em feia aquest comentari:
Anem accelerats, ens prenem la vida amb tanta pressa que no la gaudim prou i se’ns acaba abans d’encetar-la.
Si vas amb el cotxe i trobes retencions, no pots fer res més que esperar, no et posis nerviós, arribaràs igual de tard i a més, de mal humor.
Donem-li la volta a la situació, pensem que els cotxes cada cop son més còmodes, relaxem-nos, posem música, aquell CD que sempre deixem a mitges, mirem el Cel, si és de nit, gaudim dels Estels, de la Lluna, si és de dia, gaudim del Sol, del Mar, de la Muntanya, o dels Edificis si estem a Ciutat.
Mirem-ho tot amb serenitat, no acabem la paciència abans d’encetar-la, descobrirem que les coses que mirem son diferents, perquè les mirem, però no les veiem per culpa de les presses i val la pena veure-ho tot.
Quina raó té el meu amic!
No tinguis pressa, i no creuis els semàfors en vermell, ni l’autopista, ni les vies del tren, tanta pressa per arribar et fa ser imprudent i pot frustrar tots els teus plans.
La teva vida és el més important, posa-hi seny.
Nou mesos per néixer i començar a viure... un segon per acabar de fer-ho.
M. N. Prats
LES PRESSES
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Gran veritat i felicitats per aquesta reflexió, és el sinó de cada dia.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada