Els 20 minuts de recorregut que el separaven del lloc on es dirigia se li estaven fent eterns. El cap li bullia, els records l’envaïen i la tristor s’apoderava d’ell.
Va recapacitar i mentalment es va escriure un guió:
- Quan arribi saludaré als presents amb un somriure discret. Quan la vegi li presentaré els meus respectes i al marxar m’acomiadaré amb un: “A reveure”.
En arribar, l’enteniment el va abandonar, va córrer cap on era ella i agenollat al seu costat, entre plors i paraules atropellades se li va entendre dir: Amor meu perquè te n’has tingut d’anar?.
EL GUIÓ
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada