Quan el ritme de la vida s’alenteix i és viu més dels records que del present, ens refugiem en el passat i recorrem plegats, per la memòria, llocs enyorats... I ens mirem i amb un somriure descobreixo, encara, aquella llum del teu mirar, la llum amb la que tu em miraves i mai m’has deixat de mirar.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada