CONTES I RELATS

“EL MAJOR 9”


La Rosa va sortir de casa embolicada amb aquell mocador negre que li havia regalat la seva mare al complir els 18 anys i que li donava un aspecte de senyora de casa bona.
La primavera es presentava humida i freda, l’hivern havia estat llarg. Era un d’aquells matins que quan treus el nas al portal et penedeixes d’haver-te llevat.
Es va encaminar a bon pas cap a la part cèntrica del poble, havia de fer uns encàrrecs i tenia pressa.
El vent li remenava els cabells i li feia plorar els ulls. A mig camí es va posar a ploure i no duia paraigua. Estava al costat d’un bar, el Major 9, i va decidir aixoplugar-se allí.
Al entrar va notar la calidesa i serenor d’aquell lloc, no hi havia estat mai i li va agradar aquella sensació.
A la taula del seu davant, assegut d’esquena a ella, un home llegia versos en veu baixa a una nena que se’l mirava embadalida.
Va mirar cap al carrer i a través dels vidres va veure que havia deixat de ploure. Va demanar el compte, va pagar i a l’alçar-se per marxar va sentir que la nena deia: –Mira avi, la senyora de la foto del llibre.
Amb un somriure discret va saludar i va seguir el seu pas embolicada amb aquell mocador negre que li havia regalat la seva mare al complir els 18 anys i que li donava un aspecte de senyora de casa bona.

M. N. Prats

L’Elisenda ha agafat una maleta i ha posat a dins allò que la fa sentir tan buida i li produeix tanta tristor, però ha de complir la seva promesa.
S’ha arreglat com sempre havia fet: Polida, de vint-i-un botó, amb el cabell impecable i les sabates de tacó.
Amb el cor encongit ha anat a l’estació i ha comprar un bitllet, bitllet cap a un lloc concret.
Fa 7 anys que s’havien conegut en aquell tren, tornant d’aquell lloc.
Ella, 25 anys, preciosa, elegant com cap, de maneres refinades i conversa eloqüent. Ell un Home 16 anys més gran que ella. La seva parla dolça i aspecte reposat la van enlluernar. No era guapo ni ben plantat, però a ella poc l‘importava, perquè tot el que tenia de lleig i torçat, ho compensava amb la seva intel•ligència i bones maneres. Tractava a la Elisenda com a una reina, això era ella per a ell, una reina, la reina del seu cor. Així li havia fet saber als 15 dies de conèixer-la quan encara no s’havien vist més de dos cops.
6 anys vivint una historia d’amor i felicitat com mai ningú n’ha viscut cap d’igual.
L’últim any junts: Posar coses en ordre, signar papers davant de Notari, consells i més consells, papers i més papers. No volia que mai li faltés de res a la seva reina. I quan ja estava tot lligat i ben lligat...
Avui l’Elisenda s’ha arreglat com sols ella sap fer (de la manera que li agradava a ell) i ha agafat de nou aquell tren. Un cop a lloc, caminarà per la via fins al mig del pont on es van fer el primer petó aquell dia. Obrirà la maleta escamparà les cendres del seu gran Amor i li desitjarà bon viatge amb un: “a reveure tresor”.