Torronet de sucre,
gerreta de mel,
les coses més dolces
és el meu bebè.
La seva careta
demana callada,
que ompli de petons
ses galtes rosades.
Amb somriure franc
i tendra abraçada
em dona les gràcies
per aquesta besada.
M.N.Prats
2/3/2010
Plasmar els pensaments mitjançant les lletres, és més que creació, perquè en cada frase, hi ha un tros de cor de qui els escriu.

2 comentaris:
felicitats i la foto amb el nen d'una gran tendreça.
Montserrat et recordem molt durant la teva absencia a Pallejà.
El poema petó es magnific
Rosa
Publica un comentari a l'entrada